El diumenge 24 de maig del 2015, Ada Colau guanyava les eleccions a la ciutat comtal i es proclamava així la primera alcaldessa de la historia de Barcelona.
Aquest, possiblement, ha sigut el canvi més significatiu a l’ajuntament de Barcelona. Els altres canvis, aquells promesos i tan esperats, sembla que de moment no arribaran.
Ada Colau va començar la seva etapa al consistori amb unes decisions bastant polèmiques:
Elecció de càrrecs a dit:
El fitxatge del seu marit, Adrià Alemany, com a encarregat de les relacions polítiques i institucionals del seu partit (Barcelona en Comú), una feina que ja estava desenvolupant “de forma voluntària” però que, va passar a “requerir dedicació exclusiva” i, per tant, a ser “un càrrec remunerat” dins del partit.
Però no en va tenir prou amb aquest fitxatge, ja que, al cap de pocs dies, l’ajuntament anunciava que Vanesa Valiño, esposa del numero 2 de Barcelona en Comú i actual tinent d’alcalde Gerardo Pisarello, s’incorporava al consistori com a assessora del regidor d'Habitatge de l'ajuntament. Bravo!
Incompliment del seu propi codi ètic:
El codi ètic de Barcelona en Comú, diu que “Les persones amb càrrecs electes, gerencials i de lliure designació es comprometen a establir un sou màxim de 2.200 euros com a salari net mensual, incloent dietes, entenent que aquesta retribució garanteix unes condicions dignes per exercir les responsabilitats i funcions que suposa el càrrec assumit”.
Doncs bé, els dos primers fitxatges de la nova alcaldessa, l’exregidor del PSC, Jordi Martí, nou gerent del consistori i Amadeu Recasens, nou cap de la Guardia Urbana, superen el sou de 2200€ mensuals que Barcelona en Comú havia fixat.
Concretament Jordi Martí, gerent municipal, te un sou de 97.000€ anuals. Els gerents de sector, que n’hi ha 8, cobren entre 85.000 i 95.000 € anuals i els gerents de districte, que son 10, cobren entre 75.000 i 85.000 € anuals.
Ada Colau va justificar aquesta decisió explicant que es tracta de persones "amb perfils tècnics i no polítics”.
Així que de moment el codi ètic només afecta a l’alcaldessa i als membres de Barcelona en Comú, i per tant, els càrrecs gerencials i de lliure designació segueixen cobrant uns sous completament desorbitats.
Ciutat de refugiats i manters:
A continuació va proclamar “Barcelona ciutat de refugiats”, però la seva gestió amb els manters no ha sigut precisament modèlica i posa molt en dubte el model de polítiques d’immigració de l’alcaldessa i la seva BComú:
L'Ada va fer ús de la policia, per afrontar un problema econòmic i social, desplegant els antidisturbis de la Guàrdia Urbana UPAS, recentment rebatejats com a USP (els mateixos que el programa electoral de BComú prometia eliminar), a totes les zones on els venedors ambulants solien treballar, acompanyats dels mossos i/o la policia portuària. Els operaris del servei de neteja BCNeta es van dedicar a remullar el terra durant uns dies per evitar que s'hi instal·lessin venedors.
La pressió exercida cap al col·lectiu de venedors ambulants va provocar més d’un incident. Les operacions policials s’expandien als barris i vivendes dels venedors. Càrregues policials i corredisses pels carrers i túnels del metro.
Una vegada més, la gran solució que ens ha ofert la institució ha sigut repressió.
En resposta a aquesta repressió exercida per part de l’ajuntament i de la policia, va néixer el col·lectiu “Tras la Manta”, creat per donar suport als venedors ambulants i, gràcies a l’esforç d’aquest col·lectiu i d’altres com “El espacio del inmigrante” es va crear el “Sindicat Popular de Venedors Ambulants”.
Els Pisos socials i la Llei 24/2015:
A l’Ajuntament no li va costar gaire penjar-se medalles anunciant el contracte de cessió de 200 pisos per a cobrir emergències socials que va realitzar amb la Sareb, amb una vigència de 8 anys. Però què amaga la lletra petita d’aquest mèrit aconseguit per l’alcaldessa?
D’aquests 200 pisos, 100 ja es estaven ocupats.
L'Ajuntament pagarà una contraprestació econòmica mensual a la Sareb per cada habitatge cedit. A més a més, haurà de pagar la meitat de les despeses corresponents a l'adequació dels habitatges, els haurà de mantenir en bones condicions i haurà de vigilar per evitar que es produeixin noves ocupacions.
Així que, a la Sareb, aquest conveni de cessió de 200 pisos, li suposa eliminar 100 problemes i obtenir un benefici econòmic per cada pis cedit.
Cal destacar que la Sareb té mes de 500 pisos buits a la ciutat, i que, des de que el 29 de juliol el Parlament va aprovar la “Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica”, l’administració ja disposa d’eines suficients per aplicar-la i per tant podria obligar als grans tenidors d’habitatge, a cedir-los.
Aquesta llei també obliga a intervenir per a aturar desnonaments, a concedir ajuts per al pagament del lloguer a les famílies en risc d’exclusió residencial, a reallotjar, i a evitar que les empreses subministradores tallin els subministraments sense aplicar el principi de precaució, entre altres mesures.
Així que, podem afirmar que, l’ajuntament no ha fet tot el necessari per a desplegar totalment aquesta llei, ja que ni ha obligat als grans tenidors a cedir els habitatges, ni ha aturat els desnonaments.
El compromís de les escales:
El passat 19 de maig del 2015, en plena campanya electoral, Ada Colau (Bcomú), Alfred Bosch (ERC) i Maria José Lecha (CUP), van firmar el “Compromís de les escales”, un document on es comprometien a suspendre, revertir i no renovar cap contractació pública de serveis amb Movistar ni qualsevol altre empresa que no garanteixi que tots els treballadors i treballadores (directes o subcontractats) que intervenen en la prestació de servei tinguin una jornada màxima de 40 hores setmanals i 2 dies de descans, se’ls retribueixi amb un salari digne i es garanteixi el mateix salari per un mateix tipus de feina.
La que en aquell moment estava a punt de convertir-se en la nova alcaldessa de la ciutat, es va omplir la boca, fent populisme, amb paraules contra el que, en aquell moment, era alcalde en funcions, Xavier Trias, i va aconseguir que aquest, paralitzés la pròrroga d’un contracte que l’Ajuntament estava a punt de renovar amb Telefónica.
Doncs bé, després de guanyar les eleccions, Ada Colau va renovar, per un període de 6 mesos, el contracte amb Telefónica. Finalitzat aquest, va signar una altra prorroga de 6 mesos més, fins el 31 de juliol. El resultat final ha esdevingut un contracte amb el mateix termini, el mateix valor i les mateixes condicions que el que anava a firmar Trias. Un contracte que no inclou cap clàusula social encarada a millorar les condicions laborals de les treballadores de Telefónica.
Per tant, Ada Colau incompleix el “Compromís de les escales” que ella mateixa va firmar.
Vaga TMB:
La seva gestió davant de la vaga de TMB tampoc es pot considerar modèlica... De fet ha sigut pèssima... L’Alcaldessa va decidir posar-se al capdavant de la negociació entre TMB i les seves treballadores per tal d’arribar un acord i evitar deixar el Mobile World Congress sense Metro. Així que, a última hora, el seu primer pas va ser reclamar a les treballadores que desconvoquessin la vaga, ja que segons ella, la vaga no era compatible amb una taula de negociació.
Les treballadores del Metro de TMB, feia 5 mesos que intentaven negociar, però el consistori no va actuar i no va seure a negociar fins a última hora, quan la vaga ja estava convocada.
Reclamaven re-negociar el seu conveni (ja vençut), que les companyes que estaven a temps parcial, passessin a jornada completa, un increment salarial (feia 4 anys que tenien els salaris congelats), i transparència en els salaris dels directius.
L’estratègia d’Ada Colau va ser criminalitzar la vaga i intentar enfrontar la classe treballadora fent públics els sous de les treballadores del Metro. Uns sous que ja eren públics. En canvi no va fer el mateix amb els sous de les més de 500 persones de TMB que estan fora de conveni (directius, tècnics, comandaments intermedis etc), tal com reclamaven les treballadores en vaga.
Sembla ser, que algú ha preferit aplicar el continuisme, sense recordar qui és, i quina feina havia anat a fer al consistori... i tot buscant equilibris i consensos pràcticament no ha canviat les estructures internes de l’Ajuntament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario